Art e culture
BRESSE - VIE IV NOVEMBAR E PARC DE RIMEMBRANCE Bresse al è un tipic paîs di contadins de planure furlane che al è rivât a mantignî fin in dì di vuê la atmosfere tipiche dai borcs di campagne.
Daûr i catapans si ven a savê che par antîc la int dal paîs e partecipave ce tant ae vite publiche midiant chês variis associazions che a esistin ancjemò ore presint. Al è clâr cussì che lis carateristichis e lis esigjencis de vite moderne e chês di une volte a convivin ad implen tal telâr ambientâl edilizi dal paîs.
La place si cognossile par chê cjase, vuê Antica Osteria al Trattato, dulà che tal 1797.
si jerin cjatâts Napoleon e i sorestants austriacs par testâ la pâs che e stabilive la fin de Republiche Serenissime e che e veve svendût Vignesie. Une lapide laudative inmurade su la façade de cjase e metude ta 1807e rivoche: Napoleo Magnus Pius Felix Invicto Augustus Foedere Campoformidensis Pacificus.
TOMBIS DE ETE ROMANE Dilunc la strade che di Basandiele e mene a Cjarpenêt, cja la antighe gleseute di Sant Denêl di Çuian al è stât scuviert un cjamp mortuorum de ete romane, che dai imprescj cjatâts tes tombis si po scrupulâ che e sedi dal prin secul dev.d.C. A son stadis tiradis fûr uns nonante sapulturis sedi incinisadis, sedi soteradis, metudis drenti fuessis circolârs, uns pocjis distaponadis e altris soteradis. Lis fuessis, ingjavadis plui o mancul insot tal glereon di flums antîcs a son sparniçadis un pôc par dut il teritori. Il materiâl cjatât al è une vore interessant, in particolâr la fibule di bronç, i doi spieluts di bronç, un retangulâr e un taront di arint, oltri a plusôrs clauts di fier e altris ogjets di ceramiche e in veri.
Daûr i catapans si ven a savê che par antîc la int dal paîs e partecipave ce tant ae vite publiche midiant chês variis associazions che a esistin ancjemò ore presint. Al è clâr cussì che lis carateristichis e lis esigjencis de vite moderne e chês di une volte a convivin ad implen tal telâr ambientâl edilizi dal paîs.
La place si cognossile par chê cjase, vuê Antica Osteria al Trattato, dulà che tal 1797.si jerin cjatâts Napoleon e i sorestants austriacs par testâ la pâs che e stabilive la fin de Republiche Serenissime e che e veve svendût Vignesie. Une lapide laudative inmurade su la façade de cjase e metude ta 1807e rivoche: Napoleo Magnus Pius Felix Invicto Augustus Foedere Campoformidensis Pacificus.
TOMBIS DE ETE ROMANE Dilunc la strade che di Basandiele e mene a Cjarpenêt, cja la antighe gleseute di Sant Denêl di Çuian al è stât scuviert un cjamp mortuorum de ete romane, che dai imprescj cjatâts tes tombis si po scrupulâ che e sedi dal prin secul dev.d.C. A son stadis tiradis fûr uns nonante sapulturis sedi incinisadis, sedi soteradis, metudis drenti fuessis circolârs, uns pocjis distaponadis e altris soteradis. Lis fuessis, ingjavadis plui o mancul insot tal glereon di flums antîcs a son sparniçadis un pôc par dut il teritori. Il materiâl cjatât al è une vore interessant, in particolâr la fibule di bronç, i doi spieluts di bronç, un retangulâr e un taront di arint, oltri a plusôrs clauts di fier e altris ogjets di ceramiche e in veri.
